Aquesta és l´Oréal ( porque ella lo vale ). Va ser abandonada de molt joveneta i va estar una setmana tancada en un magatzem en un barri de Lleida. Unes persones li donaven menjar i beure, com podien, per sota la porta. Desprès de buscar l´amo del local, se´l va localitzar i es va poder treure la gata de dintre, en unes condicions pèssimes; molt deshidratada, un pel ple de nusos i brut i moltíssima gana. La van dur al vaterinari, la van haver de pelar, ja que els nusos no li marxaven ni a tiros. La gata era tant carinyosa i bona, que les veterinaries van decidir que es quedava amb elles al centre. Ja no venia d´un.
Us presento al Darwin. Un gat preciós i super carinyós. Es podria dir que és un Bosque de Noruega i si no, poc li falta. Va ser trobat per uns nois en un carrer de Lleida. Ningú el va reclamar. Però de ben segur que tenia una llar. Es impossible que un gat d´aquestes característiques, no tinguès amo. Va tenir millor sort i el van adoptar una parella molt maca, i ara viu com un rei. Nomès cal veure´l. I la parella n´està encantada.
Conclusió:
La gent que abandona un animal, ja sigui gat o gos, no té dret a rès, m´atreviria dir, que ni a la propia vida. Aquests gats han pogut ser trobats a temps i adoptats. Però en hi ha moltíssims que no tenen la mateixa sort i moren atropellats, o a mans d´algún gamberro o devorats per algún gos o guineu. Abans d´adoptar un animal, cal saber si de veritat es vol o no.
